Al cim del Puig
–que actualment parteix la via del tren- hi havia hagut la fortalesa. En temps de la Reconquesta, el castell va aglutinar al seu entorn el poble de Sant Martí, que abans ocupava el pla anomenat “Les Vilasses
”, emplaçat vers l'actual camí de les violes.
El rei Jaume I
concedí, l'any 1245, el turó del Puig
en franquesa perpètua als seus habitants per a que hi construïssin la nova vila, a l'ampar del castell.
“Les Vilasses
” –franquesa del rei Pere I- i “el Puig
” constituïren el terme de Sant Martí, el qual, des de 1392, absorbí el del veí poble de Vilallonga, avui desaparegut.
|
El campanar
de l'antiga i desapareguda església de Sant Martí, a mig pendent del Puig, obra del s. XVI, encara té les campanes i la curiosa maquinària del rellotge que figura a la façana. Aquest campanar no té església.
Una de les coses curioses és que l'església i el campanar no són al mateix lloc. Tenim un campanar sense església i una església sense campanar. A finals del segle XVIII, degut a l'empenta tèxtil que portà el poble a l'expansió urbana de l'altra banda del riu, hom emprengué la construcció de la nova, imponent església, bo i aprofitant les pedres de l'antiga, per això el campanar ha quedat sol, dominant tota la vila.
L'església
parroquial del s. XVIII és barroca neoclàssica, amb una imatge de Sant Miquel, que prové de l'església aixecada el s. XVI.
|
A prop de Sant Martí hi ha la Capella de sant Valentí de Vilallonga
, edifici del s. XVII-XVIII. Queden restes de l'àbsida romana i, a prop d'allà, d'algunes tombes antropomorfes.
Existeix un gran arxiu documental
del poble gràcies al treball realitzat per l'erudit Francesc Mirambell
(1761- 1823), mossèn de la població, que va guardar un munt de documents, notes, i arxius.
|