L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles presenta al·legacions al PLATER per defensar el territori, el patrimoni i l’autonomia municipal

 

L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles ha presentat formalment al·legacions al Pla Territorial Sectorial per a la Generació Elèctrica Eòlica i Fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge (PLATER) i al corresponent Estudi Ambiental Estratègic.

El consistori manifesta el seu compromís amb la transició energètica i amb el desplegament de les energies renovables, però considera que aquest procés s’ha de desenvolupar amb criteris d’equilibri territorial, sostenibilitat, participació efectiva i respecte per les competències municipals.

Les al·legacions presentades posen especialment l’accent en l’impacte que la proposta del PLATER podria tenir sobre un municipi de dimensions molt reduïdes i reclamen que la planificació energètica tingui en compte les característiques territorials, ambientals, agrícoles, patrimonials i socioeconòmiques de Sant Martí Sesgueioles.

Una afectació desproporcionada per a un municipi de només 3,87 km²

Un dels principals arguments de l’Ajuntament és la dimensió de l’afectació prevista. Segons la documentació analitzada pel consistori, el PLATER assigna a Sant Martí Sesgueioles una potència total de 24,9 MW, distribuïda en 10,8 MW d’energia eòlica i 14,1 MW d’energia fotovoltaica.

L’Ajuntament considera que aquesta previsió és especialment significativa tenint en compte que el municipi té només 3,87 km² de superfície i 353 habitants. En un terme tan reduït, assenyala el consistori, qualsevol implantació d’infraestructures de gran escala pot representar una afectació molt elevada sobre el conjunt del territori.

Les al·legacions també remarquen que Sant Martí Sesgueioles ja està travessat per infraestructures com la línia ferroviària Barcelona-Lleida i la carretera BV-1001, que fragmenten un terme municipal de dimensions molt reduïdes.

Defensa del patrimoni, el paisatge i l'activitat agrària

El document presentat per l’Ajuntament posa de manifest l’afectació que la zonificació proposada podria tenir sobre diferents elements del patrimoni arquitectònic, arqueològic, natural i paisatgístic del municipi.

Entre els elements assenyalats hi ha el Castell de Vilallonga, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), la Capella de Sant Valentí de Vilallonga, diverses masies catalogades, jaciments arqueològics, elements patrimonials i diferents espais naturals i connectors ecològics.

L’Ajuntament considera especialment necessari que aquests elements i els seus entorns de protecció siguin valorats de manera individualitzada, així com els possibles impactes visuals, ambientals, hidrològics i sobre la connectivitat territorial derivats de les instal·lacions, les línies d’evacuació i les infraestructures auxiliars.

Les al·legacions també defensen el valor del mosaic agrícola de secà, format principalment per camps de blat i ordi, i la seva importància per a l’activitat econòmica local. Aquest model agrari està vinculat a productes identitaris com el Cigronet de l’Alta Anoia i a activitats relacionades amb la producció de llavors certificades.

Per al consistori, preservar aquesta base territorial és essencial per garantir la continuïtat de l’activitat agrària i del model de desenvolupament econòmic, cultural i turístic del municipi.

El PLATER i el planejament urbanístic municipal

Un altre dels eixos principals de les al·legacions és la defensa de les competències municipals en matèria d’ordenació i planificació urbanística.

L’Ajuntament assenyala que Sant Martí Sesgueioles disposa d’un planejament urbanístic propi, amb el POUM aprovat definitivament l’any 2014, així com un Catàleg de masies i cases rurals i un Catàleg de béns a protegir.

Segons el consistori, la zonificació prevista pel PLATER pot entrar en conflicte amb aquest planejament i amb projectes municipals de desenvolupament i millora del municipi, entre els quals hi ha l’ampliació del sistema d’equipaments esportius.

Les al·legacions defensen, per tant, que qualsevol planificació energètica territorial ha de garantir una participació real i efectiva dels municipis afectats i respectar el model territorial que cada municipi ha definit mitjançant els seus instruments de planejament.

Reclamació d'una participació territorial efectiva

L’Ajuntament també qüestiona el procés de participació i informació pública associat a l’elaboració del PLATER.

Les al·legacions assenyalen que part de la documentació necessària per poder analitzar i reproduir la metodologia emprada en la zonificació no hauria estat accessible de manera completa, especialment pel que fa a determinades capes d’informació geogràfica, criteris de ponderació i elements tècnics utilitzats per determinar la classificació final del territori.

Segons el consistori, aquestes mancances dificulten que els municipis i la ciutadania puguin valorar adequadament els criteris utilitzats i formular les seves aportacions amb totes les garanties.

En aquest sentit, l’Ajuntament recorda que la mateixa documentació preparatòria del PLATER estableix com un dels seus objectius assolir el màxim consens possible amb la ciutadania, les administracions locals i els agents implicats en el desplegament de les energies renovables.

Un model energètic amb consens i equilibri territorial

Les al·legacions també posen de manifest que més de 260 municipis rurals de Catalunya han subscrit un manifest crític amb el model plantejat pel PLATER, fet que, segons l’Ajuntament, evidencia les dificultats existents per assolir el consens territorial que el mateix Pla estableix com un dels seus objectius.

El consistori també qüestiona que el treball desenvolupat per les Oficines Comarcals d’Impuls de la Transició Energètica, creades per facilitar la planificació territorial i la participació dels ens locals, hagi tingut una incidència suficient en la configuració definitiva del PLATER.

Sant Martí Sesgueioles defensa una transició energètica compatible amb el món rural

L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles reitera que no s’oposa a la transició energètica ni a les energies renovables, sinó a un model de desplegament que, al seu entendre, no té prou en compte la capacitat d’acollida i les particularitats dels municipis rurals.

El consistori reclama que la planificació energètica prioritzi criteris d’equilibri territorial, protecció del sòl agrari, preservació del patrimoni i del paisatge, protecció de la biodiversitat, participació efectiva dels municipis i aprofitament d’espais ja artificialitzats o de menor sensibilitat territorial.

En definitiva, Sant Martí Sesgueioles demana que la transició cap a un model energètic renovable es faci amb el territori i no al marge del territori, garantint que els municipis rurals puguin continuar desenvolupant el seu propi model econòmic, social, ambiental i cultural.

L’Ajuntament defensa així una planificació de les energies renovables que sigui més equilibrada, participada i adaptada a la realitat de cada municipi, i que permeti avançar en la descarbonització sense comprometre els valors que sostenen la vida i el futur del món rural.

 

Consulteu les al·legacions presentades a l’arxiu adjunt.